El "Rodamón de Palau-Solità i Plegamans" no s'atura", el Català internacional a Bristol segueix donant a conèixer al mon els Països Catalans.
Aquest cas en curtes xerrades a l'escola (nens de sis a dotze anys) Cabot del barri de Saint Pauls a Bristol. Un barri multicultural poblat principalment per anglesos d'origen asiàtic i africà, on l'activitat cultural i musical és la mes dinàmica del sud est d'Anglaterra.
Vestit de Català amb barretina i tot, La primera qüestió del Xavier als nens, era la diferencia entre grups de gents. La resposta era instantània " les seva llengua". Aleshores, introduïa alguns dels aspectes principals de la nostra cultura i acabava llegint el conte del Pere Calders "raspall".
Va ser un moment molt especial experimentar que un conte en Català (traduït a l'anglès) de Pere Calders després de tants anys i patiments d'aquest home, espurnegés l'atenció i imaginació dels nens i nenes d'un col·legit angles tan intensament.
Els nens van bombardejar el Xavier amb preguntes sobre els nens dels Països Catalans, el petit Sala (protagonista de llibre), i el llibre va voltar per les mans de cada nen encuriosits pels dibuixos del mateix.
El Xavier va donar el llibre a l'escola, a mes d'un llistat d'altres contes Catalans traduïts a l'anglès,
a conseqüència del gran reeximent del conte entre els nens i els mestres.
Això demostra que els adults diferencien els humans depenen de les pors que pateixen.
Els que no en tenim nomes veiem adults amb diferent tonalitats de veu i colors anímics.
dimecres, 5 / març / 2008
Els Països Catalans a L'escola Cabot de Saint Pauls (Bristol, Anglaterra)
dimarts, 26 / febrer / 2008
El zoorealisme de la musica Catalana!
(English version below)
El zoorealisme de la musica Catalana!
El premis enderrock 2008 nomes son la punta de l'iceberg de la zoorealitat de la cultura catalana: "la cultura popular del nostre país es inexistent ".
Qualsevol mercat musical que funciona local i internacionalment, com l'Africa, or l'anglès, es per si mateix econòmicament viable es basat en el dinamisme de tres elements: base (grup de bandes i altres elements per produir musics i musica), circuit i mercat.
Com es possible doncs que parlem del "mercat de musica catalana" si fretura tots tres? perquè aquesta existència es totalment virtual, i nomes a traves de marketing es fa conèixer a una particular minoria, massa minoritari de la població. Les discogràfiques catalanes, els concerts d'estiu, la seva aparició en els mitjans de comunicació, son controlats i subvencionats directament per la generalitat de Catalunya. A mes la musica catalana es artificialment exportada a l'exterior, sinó a traves de beques i fires controlades pels mateixos.
El resultat per una autarquia musical. De fet, les opcions de fer concerts i vendre àlbums en català son tan reduïdes i controlades que durant segles sempre veient les mateixes cares velles (i belles) de sempre, i unes noves que mes aviat son mediocres per no fer noca als mencionats. Desgraciadament molts musics catalans per tal de ser professionals emigren cap a altres països, o empren altres llengües com el castellà o l'anglès que simplement arriben a mes gent o tenen un mercat musical real. Contradictòriament aquests últims son normalment marginats, or tractats com "traïdors"...
El gran problema es que els impostos no s'han invertit per crear la cultura popular catalana, en el cas de la musica de potenciar els tres elements esmentats: base, circuit i mercat. Tanmateix la gent fem evident aquest zoorealisme som totalment marginats, no deixant cap esperança que un canvi real es produeixi des de l'actual estructura socio-politica.
No hi ha dubte que s'ha d'agrair que a traves d'aquesta estructura tan deficient la musica ha sobreviscut mes or menys durant aquests temps de transició. I personalment m'agradaria donar el màxim suport als tots humans que han treballat dins aquestes eines culturals per fer possible que almenys avui aquest article parli de canvi i no de començament. La veritat els Catalans (mes que altres cultures dels Països Catalans) no son coneguts per recolzar i animar la seva pròpia cultura...Es clar que excepte Lluís Llach un parell de vegades, cap artista local ha omplert per si sol/ola el Nou Camp. En canvi quan el Bruce Springteen s'acosta per Barcelona omple fins el pal del galliner!
Quina es la solució? Senzillament (difícilment millor dit) crear de de les arrels, des de cadascú, els tres elements esmentats: base, circuit i mercat. Començant creant da cada barri, pobles, suburbi, etc, la base, una banda de musica, com a València, or com les cases d'Andalusia, i fer reunions regularment. Per exemple, demanar als Ajuntaments que us deixin fer un un cop a la setmana micròfons oberts, on la gent pugui fer un parell de cançons.
Qualsevol idea per desenvolupar les tres columnes de la futura cultura popular catalana serà necessària per evitar l'extinció de la nostra identitat ...La resta es mes del mateix...
The zoorealism of the Catalan music!
The enderrock awards 2008 (the main annual Catalan music Awards) is just the tip of the iceberg of the zooreality of the Catalan culture: "the popular culture of our country is inexistent".
Any musical market that works local and internationally, how the English, and is economically viable is based on the dynamism of three elements: base (musical bands and other elements to create music and musicians), circuit and market.
How is it then possible that we speak about the "market of the Catalan music” if it lacks all of the three? Because this existence is totally virtual, and only make known to a particular minority too minoritarian, of the population. The Catalan music discographies, Festivals, its appearance in the media, is totally controlled and subsidized directly by the Catalan government. Moreover, it is hardly exported to the world artificially in the same conditions just mentioned.
The result is a musical autarchy. As a matter of fact, the options to make Catalan concerts and to sell albums is so reduced and controlled, that the same old (and beautiful) faces are always seen for ”centuries” and some new that are mediocre not to interfere with the fame of the formers. Miserably many Catalan musicians in order to become professionals have been having to emigrate abroad, or used other languages like Castilian or the English that reach more people a real musical market. Contradictorily these last are normally either outcast by the power and people, or are mistreated like "betrayers and traitors"...
The great problem is that the taxes have not been invested to create the popular Catalan culture and promote its three mentioned elements. Moreover, the people we make this evident zoorealisme are totally left out, leaving not a single drop of hope for a real change from this totalitarian socio-political structure.
Undoubtedly, it should be thanked that through this structure Catalonian music have sort of survived during this transitional time. And personally I would like to give my great support to all the humans that have worked in these deficient cultural tools to make possible that this article today speaks of change instead of beginning. The truth is that the Catalans (more than other cultures of the Catalan Countries) are not known to back up and animate their own culture sharply... Clearly, except Lluís Llach no local artist has filled a big stadium like the Nou Camp, F. C. Barcelona Stadium in Catalonia. However when Bruce Springsteen approaches Barcelona his tickets are sold within minutes...
What is the solution? Simply to create from the roots, from each one, the three mentioned elements: basis, circuit and market. Beginning from gathering in each neighbourhood, villages, suburb, the basis, of a music bands for teenagers, like in Valencia and Andalusia. Or for example, to ask the Town Councils to let you once a week to set up an open mic, where the people can play couple of songs.
Any idea to develop the three columns of future Catalan popular culture will be necessary to avoid the extinction of our identity... The rest is more of the same...
dilluns, 18 / febrer / 2008
Entrevista traduïda del Bristol Rocks al Català
QUÈ DIMONIS FA AQUEST PAIO A BRISTOL?
L'entrevista de Bristol Rocks traduïda gracies al Pau de RXI, música compromesa.
La podeu llegiu a:
http://rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1202892516&archive=&start_from=&ucat=5&
dimarts, 12 / febrer / 2008
Library survives/Biblioteca salvada
En Xavier Panadès, el “Rodamón de Palau” ha estat cabdal en la lluita per aconseguir que finalment la biblioteca local de Marksbury road, al barri de Bedminster no sigui tancada.
La biblioteca es l’únic centre cultural al barri on per exemple els maulets/etes de l’escola Parsons poden, consultar llibres. A mes la biblioteca es un en edifici construït a l’any 1939.
De fet el següent pas es la qualificació de l’esmentat edifici com històric illistat, per garantir que la biblioteca or un centre cultural no desapareixi en aquesta àrea sense equipaments socioculturals.
Recolzant MACA (Marksbury Area Community Association),en el seu discurs el Xavier va subratllar que “nens i nenes sense llibres a les mans son futur adults ignorants”
Xavier Panadès, the "Supertramp of
The library is the only cultural centre in the neighbourhood where for example children of the nearby school Parsons can consult books. Moreover, the library building constructed in year 1939 has historical importance.
In fact the following step is to list the building under English Heritage, to guarantee that the library or a cultural centre will not disappear in this area without socio-cultural equipment.
Giving support to MACA (Marksbury Area Community Association), in his speech highlighted that "children and girls without books are future ignorant adults"
dilluns, 7 / gener / 2008
Un article per pensar.
Un article per pensar. Encara que no tinguem una posició definida sobre la independència de Catalunya, crec que val la pena llegir aquest article, sobretot tenint en compte qui l'escriu i els arguments que es posen damunt la taula. Fa pensar.
Alfons López Tena · 15/10/2007 · Público
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España. Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética) no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta. Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden? Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros.Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por
Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus
productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto
intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España,
pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión. Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia. España tiene mucho que ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la ndependencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tena
vocal del Consejo General del Poder Judicial.
Enllaç:
http://blogs.publico.es/dominiopublico/53/dependencia-o-independencia-de-catalunya/
dijous, 3 / gener / 2008
Abrasiva interview de Xavier Panades a Bristol Rocks-Abrasive interview of Xavier Panades on Bristol Rocks
Bristol rocks has just published an abrasive interview of the only international representative of the Catalan music abroad Xavier Panades
The interview denounces the irregularities, weaknesses, and politicisation of the music of the Catalan countries in the Spanish state¦ Do not miss it!
Bristol rocks acaba de publicar una entrevista durissima de l'únic representant internacional de la musica catalana Xavier Panades;
on denuncia les irregularitats, febleses, i polititzacio de la musica dels Països Catalans i l' estat espanyol.
http://www.bristolrock.co.uk/BandPages/XavierPanades/Interview/XavierPanadesInterview.htm
(www.myspace.com/xpanades).