dimarts, 28 d’abril de 2009

Xavier Panades dona suport a Chumbawamba

Bon dia bona hora!

Donaré suport a Chumbawamba al Centre d'Arts de SouthBank (o sota un mapa per a la seva localització), encara que, el concert començarà amb l'excel·lent cantant francès Jack A'Robin.

Estaré tocant cançons noves del meu projecte en solitari (l’Errol és fora visitant familia), i unes quantes sorpreses recitades en anglès i català.

Es una nit molt especial pels catalans, perquè el Xavier pren un altre pas en la seva ambició per evitar que la nostra cultura, la dels Països Cataland desaparegui.

Desitjaria compartir aquella nit amb algú de la terra que s’hi pugui arribar aquest diumenge, aproximadament a les 7:30 quan el concert començarà.

També seré entrevistat per Natàlia en el programa popular Latin Window aquest dijous a la Bristol Community Radio de Bristol (93.2), en castellà i anglès.

Altrament, tingui una bona Festa!

A reveure,

Xavier

You can check my music on www.myspace.com/xpanades

You can buy tickets from

http://www.freewebs.com/ashkeys/apps/webstore/

http://southbankclub.webs.com/ or 0117 9665552

Directions for the the Southbank Club:

http://www.remotegoat.co.uk/venue_view.php?uid=30643

Dean Lane

Bristol

BS3 1DB

0117 9665552

dimecres, 2 de juliol de 2008

Radical Spaniards attacked a Valencia Cultural house/ Agressió al Casal per part d'Espanyols radicals

(English Version below)


La nit del diumenge, 29 de juny després del partit Espanya-Alemanya, un grup de 7 feixistes-espanyols cap rapats algúns d'ells i amb banderes anticonstitucinals “franquistes” i altres de ideologia nazi segons els veïns, van trencar la persiana metálica de la porta principal del Casal Jaume I d'Elx.

Davant d’aquesta nova agressió, demanem a l’Ajuntament d'Elx, per a que assumisquen de manera efectiva les seues respectives responsabilitats per garantir el lliure dret de reunió i d’associació dels ciutadans, sense que es vegen molestats en les seues activitats per agressions antidemocràtiques. I, alhora, fem una crida a les forces polítiques democràtiques i a les entitats ciutadanes de tota mena, per a que manifesten públicament la seua condemna, i exigisquen que fets com aquests no es tornen a repetir, ni a la seu d’Acció Cultural a la ciudad d'Elx, ni a la de cap altra entitat, siga de la ideologia que siga.

No són fets aïllats, sinó que responen a l'explosió d'un problema latent a Elx, la comarca i a tot el País Valencià causat per aquests grups organitzats, les conseqüències del qual patim des de fa diversos anys.

La nostra ferma crítica a les administracions públiques, totes, per no haver sabut tractar el tema en la seua compleixitat i magnitud.

Demanem el seguiment i la investigació de les agressions, dels agressors i dels grups feixistes organitzats, i l'adopció de les pertinents actuacions per tal d'acabar amb la impunitat amb què actuen en l'actualitat aquests grups.

Donem les gràcies a tots els veïns que ens estan donant suport, ja que entenem que el feixisme és un problema que ens afecta a tots i a totes.

A pesar d'aquests atacs, el nostre Casal avança sense compleixos i és imparable.

Una abraçada
Agustí Agulló
(delegat d' ACPV a Elx)



Radical Spaniards attacked a Valencia Cultural house

The night of Sunday, 29 June after the Spain-Germany match|party, a group of 7 fascists-Spaniards with shaved heads, and with anticonstitucinals "pro-Franco and Hitler" flags according to the neighbours, broke the blind of the Valencian Cultural House" Jaume I of Elx"

In the face of this new aggression, we ask the Council of Elx, to take their responsibilities seriously to guarantee the free right of assembly and of association of the citizens, without being harassed by antidemocratic aggressions. We also make a call to the all the political parties and civic entities of every kind, to condemn publicly the mentioned acts, and to stop them, either in our Cultural House or any other identity of any kind.

They are not isolated acts, but the explosion of a late problem in Elx, the region and in all the País Valencian Country, caused by these organized pro-Spanish groups, the consequences of which we have been suffering since several years ago.

Our firm criticism to the public administrations, all, for not having known how to treat the problem in its complexity and magnitude.

We ask for the follow-up and the investigation of the aggression, of the aggressors of the organized Spanish fascist groups, and the adoption of the pertinent performances in order to end with the impunity with which they operate in the present.

We thank to all neighbours who are giving us support, since we understand that the fascism is a problem that affects us in all and in all.


Despite these aggressions, the Cultural Houses is advancing without complexes and is unstoppable.

Una abraçada
Agustí Agulló
(delegat d' ACPV a Elx)

dissabte, 28 de juny de 2008

Miquel Pujado at the Tobacco Factory


(Message in Catalan below)


Tomorrow Sunday the 29th at 21:00 at the Tobacco Factory (Tobacco Factory
Raleigh Road, Southville Bristol BS3 1TF) Catalan folk singer of international fame makes a one-off visit to our stage, while on tour celebrating 25 years of artistic career.
A household name in his country, Miquel delivers a stirring mix of poetry and musicianship.

The act will be introduced by his friend, the international acclaimed Catalan rhapsode based in Bristol, Xavier Panades.

Very seldom, artists from the Catalonian Countries can perform abroad. Hence, this is a unique opportunity to taste the richness to such still unknown culture.

http://www.myspace.com/miquelpujado
http://www.myspace.com/xpanades


Demà diumenge el 29 a les 21:00 a la Tobacco Factory (Carretera de Raleigh, Southville Bristol BS3 1TF) actuara el trobador català de fama internacional Miquel Pujado celebrant 25 anys de carrera artística.
Miquel reparteix una combinació inquietant de poesia, musica, i expressió.

L'acte serà introduït pel seu amic, el rapsode català aclamat internacional, i basat a Bristol, Xavier Panades.

Rarament, els artistes dels Països Catalans poden actuar a l'estranger. Per això, aquesta actuació es un altra pas cap el reconeixement internacional de la nostra riquesa cultural encara tan profundament desconeguda internacionalment.

http://www.myspace.com/miquelpujado
http://www.myspace.com/xpanades

diumenge, 15 de juny de 2008

Et diuen que hi ha llibertat / They tell you that there is freedom


(English version below)

En Xavier d'Edimburg, mes que un poeta, l'esperit reencarnat de Ramon Llull m'ha informat d'un grup de maulet/etas al meu poble han decidit a protestar la mateixa eterna buidor social que vaig patir anys enrere. No per ser joves, no per ser autèntics, perquè volen un futur un l'igualat mes que el benestar social de desigualtats socials siguin la base del nostre poble i país.

Aquesta cançó se la dedico a tots ells des de Bristol i amb tot el meu esperit!

Et diuen que hi ha llibertat

Nou de la nit, al nostre poble
No hi ha esperit, no hi ha brossa
Ni llums de colors, ni una mosca,
No hi ha ningú
No hi ha ningú
No soc ningú

No estàs d'acord amb la situació
Surts als carrers, crides a tots
Pots gemegar, pots queixar-te
Hi ha llibertat
Hi ha llibertat et diuen
Que hi ha llibertat

Continues sentint el buit
No hi ha lluita que continuï
Fredor constant al teu cor
Sens el mon tot mort

Cebes petites costen un euro
Pollastre rostit menjar de ric
Llet de vaca a preu que esgarrapa

No hi ha mes sou
No hi ha mes sou
No tinc mes sou

Nens que no poden llegir
Nens enfarinats que veuen vi
Televisió absurda foc al Montseny
No hi ha futur
No hi ha futur
No tinc futur

Et preguntes el valor
De cridar en Llibertat
Tots el mals socials
Sinó pots canviar l'endemà.


Xavier d'Edimburg, more than a poet, the reincarnated spirit of Ramon Llull has informed me that a group of young people from my village, have decided to protest the same eternal social emptiness that I had suffered some years ago. Not because they are young, or authentic, because they would like a future where social equality more than the social welfare be the base of our village and country.

I dedicate this song to all of them from Bristol with all my spirit:


They tell you that there is freedom


Nine of the night, in our village
There is not spirit, thereis not garbage
Nor lights of colors, not even a fly,
There is not anybody
There is not anybody
I am nobody

You do not agree with the situation
You go out in the streets, shout to everybody
You can moan, you can complain
Thre is freedom
There is freedom they say
There is freedom

You continue feeling emptiness
There is not fight that continues
Constant Coolness in your heart
Feels the world all dead

Small onions cost a euro
Roasted Chicken food of rich man
Cow's Milk at price that scratches
There are not more wages
There arenot more wages
I have no more wages

Children who can not read
Children floured that drink wine
Absurd TV fire in the Montseny
There is no future
There is no future
I do not have future

You ask yourself the value
Of shouting in freedom
Of all social troubles
If you cannot change the following day

dimecres, 5 de març de 2008

Els Països Catalans a L'escola Cabot de Saint Pauls (Bristol, Anglaterra)


El "Rodamón de Palau-Solità i Plegamans" no s'atura", el Català internacional a Bristol segueix donant a conèixer al mon els Països Catalans.

Aquest cas en curtes xerrades a l'escola (nens de sis a dotze anys) Cabot del barri de Saint Pauls a Bristol. Un barri multicultural poblat principalment per anglesos d'origen asiàtic i africà, on l'activitat cultural i musical és la mes dinàmica del sud est d'Anglaterra.


Vestit de Català amb barretina i tot, La primera qüestió del Xavier als nens, era la diferencia entre grups de gents. La resposta era instantània " les seva llengua". Aleshores, introduïa alguns dels aspectes principals de la nostra cultura i acabava llegint el conte del Pere Calders "raspall".

Va ser un moment molt especial experimentar que un conte en Català (traduït a l'anglès) de Pere Calders després de tants anys i patiments d'aquest home, espurnegés l'atenció i imaginació dels nens i nenes d'un col·legit angles tan intensament.

Els nens van bombardejar el Xavier amb preguntes sobre els nens dels Països Catalans, el petit Sala (protagonista de llibre), i el llibre va voltar per les mans de cada nen encuriosits pels dibuixos del mateix.

El Xavier va donar el llibre a l'escola, a mes d'un llistat d'altres contes Catalans traduïts a l'anglès,
a conseqüència del gran reeximent del conte entre els nens i els mestres.




Això demostra que els adults diferencien els humans depenen de les pors que pateixen.
Els que no en tenim nomes veiem adults amb diferent tonalitats de veu i colors anímics.

dimarts, 26 de febrer de 2008

El zoorealisme de la musica Catalana!

(English version below)
El zoorealisme de la musica Catalana!
El premis enderrock 2008 nomes son la punta de l'iceberg de la zoorealitat de la cultura catalana: "la cultura popular del nostre país es inexistent ".
Qualsevol mercat musical que funciona local i internacionalment, com l'Africa, or l'anglès, es per si mateix econòmicament viable es basat en el dinamisme de tres elements: base (grup de bandes i altres elements per produir musics i musica), circuit i mercat.
Com es possible doncs que parlem del "mercat de musica catalana" si fretura tots tres? perquè aquesta existència es totalment virtual, i nomes a traves de marketing es fa conèixer a una particular minoria, massa minoritari de la població. Les discogràfiques catalanes, els concerts d'estiu, la seva aparició en els mitjans de comunicació, son controlats i subvencionats directament per la generalitat de Catalunya. A mes la musica catalana es artificialment exportada a l'exterior, sinó a traves de beques i fires controlades pels mateixos.
El resultat per una autarquia musical. De fet, les opcions de fer concerts i vendre àlbums en català son tan reduïdes i controlades que durant segles sempre veient les mateixes cares velles (i belles) de sempre, i unes noves que mes aviat son mediocres per no fer noca als mencionats. Desgraciadament molts musics catalans per tal de ser professionals emigren cap a altres països, o empren altres llengües com el castellà o l'anglès que simplement arriben a mes gent o tenen un mercat musical real. Contradictòriament aquests últims son normalment marginats, or tractats com "traïdors"...
El gran problema es que els impostos no s'han invertit per crear la cultura popular catalana, en el cas de la musica de potenciar els tres elements esmentats: base, circuit i mercat. Tanmateix la gent fem evident aquest zoorealisme som totalment marginats, no deixant cap esperança que un canvi real es produeixi des de l'actual estructura socio-politica.
No hi ha dubte que s'ha d'agrair que a traves d'aquesta estructura tan deficient la musica ha sobreviscut mes or menys durant aquests temps de transició. I personalment m'agradaria donar el màxim suport als tots humans que han treballat dins aquestes eines culturals per fer possible que almenys avui aquest article parli de canvi i no de començament. La veritat els Catalans (mes que altres cultures dels Països Catalans) no son coneguts per recolzar i animar la seva pròpia cultura...Es clar que excepte Lluís Llach un parell de vegades, cap artista local ha omplert per si sol/ola el Nou Camp. En canvi quan el Bruce Springteen s'acosta per Barcelona omple fins el pal del galliner!
Quina es la solució? Senzillament (difícilment millor dit) crear de de les arrels, des de cadascú, els tres elements esmentats: base, circuit i mercat. Començant creant da cada barri, pobles, suburbi, etc, la base, una banda de musica, com a València, or com les cases d'Andalusia, i fer reunions regularment. Per exemple, demanar als Ajuntaments que us deixin fer un un cop a la setmana micròfons oberts, on la gent pugui fer un parell de cançons.
Qualsevol idea per desenvolupar les tres columnes de la futura cultura popular catalana serà necessària per evitar l'extinció de la nostra identitat ...La resta es mes del mateix...

The zoorealism of the Catalan music!

The enderrock awards 2008 (the main annual Catalan music Awards) is just the tip of the iceberg of the zooreality of the Catalan culture: "the popular culture of our country is inexistent".
Any musical market that works local and internationally, how the English, and is economically viable is based on the dynamism of three elements: base (musical bands and other elements to create music and musicians), circuit and market.
How is it then possible that we speak about the "market of the Catalan music” if it lacks all of the three? Because this existence is totally virtual, and only make known to a particular minority too minoritarian, of the population. The Catalan music discographies, Festivals, its appearance in the media, is totally controlled and subsidized directly by the Catalan government. Moreover, it is hardly exported to the world artificially in the same conditions just mentioned.
The result is a musical autarchy. As a matter of fact, the options to make Catalan concerts and to sell albums is so reduced and controlled, that the same old (and beautiful) faces are always seen for ”centuries” and some new that are mediocre not to interfere with the fame of the formers. Miserably many Catalan musicians in order to become professionals have been having to emigrate abroad, or used other languages like Castilian or the English that reach more people a real musical market. Contradictorily these last are normally either outcast by the power and people, or are mistreated like "betrayers and traitors"...
The great problem is that the taxes have not been invested to create the popular Catalan culture and promote its three mentioned elements. Moreover, the people we make this evident zoorealisme are totally left out, leaving not a single drop of hope for a real change from this totalitarian socio-political structure.
Undoubtedly, it should be thanked that through this structure Catalonian music have sort of survived during this transitional time. And personally I would like to give my great support to all the humans that have worked in these deficient cultural tools to make possible that this article today speaks of change instead of beginning. The truth is that the Catalans (more than other cultures of the Catalan Countries) are not known to back up and animate their own culture sharply... Clearly, except Lluís Llach no local artist has filled a big stadium like the Nou Camp, F. C. Barcelona Stadium in Catalonia. However when Bruce Springsteen approaches Barcelona his tickets are sold within minutes...
What is the solution? Simply to create from the roots, from each one, the three mentioned elements: basis, circuit and market. Beginning from gathering in each neighbourhood, villages, suburb, the basis, of a music bands for teenagers, like in Valencia and Andalusia. Or for example, to ask the Town Councils to let you once a week to set up an open mic, where the people can play couple of songs.
Any idea to develop the three columns of future Catalan popular culture will be necessary to avoid the extinction of our identity... The rest is more of the same...

L'urinal: Mitjans, difusió, poder, oportunitats... (II)

L'urinal: Mitjans, difusió, poder, oportunitats... (II)