dissabte, 28 de juny de 2008

Miquel Pujado at the Tobacco Factory


(Message in Catalan below)


Tomorrow Sunday the 29th at 21:00 at the Tobacco Factory (Tobacco Factory
Raleigh Road, Southville Bristol BS3 1TF) Catalan folk singer of international fame makes a one-off visit to our stage, while on tour celebrating 25 years of artistic career.
A household name in his country, Miquel delivers a stirring mix of poetry and musicianship.

The act will be introduced by his friend, the international acclaimed Catalan rhapsode based in Bristol, Xavier Panades.

Very seldom, artists from the Catalonian Countries can perform abroad. Hence, this is a unique opportunity to taste the richness to such still unknown culture.

http://www.myspace.com/miquelpujado
http://www.myspace.com/xpanades


Demà diumenge el 29 a les 21:00 a la Tobacco Factory (Carretera de Raleigh, Southville Bristol BS3 1TF) actuara el trobador català de fama internacional Miquel Pujado celebrant 25 anys de carrera artística.
Miquel reparteix una combinació inquietant de poesia, musica, i expressió.

L'acte serà introduït pel seu amic, el rapsode català aclamat internacional, i basat a Bristol, Xavier Panades.

Rarament, els artistes dels Països Catalans poden actuar a l'estranger. Per això, aquesta actuació es un altra pas cap el reconeixement internacional de la nostra riquesa cultural encara tan profundament desconeguda internacionalment.

http://www.myspace.com/miquelpujado
http://www.myspace.com/xpanades

diumenge, 15 de juny de 2008

Et diuen que hi ha llibertat / They tell you that there is freedom


(English version below)

En Xavier d'Edimburg, mes que un poeta, l'esperit reencarnat de Ramon Llull m'ha informat d'un grup de maulet/etas al meu poble han decidit a protestar la mateixa eterna buidor social que vaig patir anys enrere. No per ser joves, no per ser autèntics, perquè volen un futur un l'igualat mes que el benestar social de desigualtats socials siguin la base del nostre poble i país.

Aquesta cançó se la dedico a tots ells des de Bristol i amb tot el meu esperit!

Et diuen que hi ha llibertat

Nou de la nit, al nostre poble
No hi ha esperit, no hi ha brossa
Ni llums de colors, ni una mosca,
No hi ha ningú
No hi ha ningú
No soc ningú

No estàs d'acord amb la situació
Surts als carrers, crides a tots
Pots gemegar, pots queixar-te
Hi ha llibertat
Hi ha llibertat et diuen
Que hi ha llibertat

Continues sentint el buit
No hi ha lluita que continuï
Fredor constant al teu cor
Sens el mon tot mort

Cebes petites costen un euro
Pollastre rostit menjar de ric
Llet de vaca a preu que esgarrapa

No hi ha mes sou
No hi ha mes sou
No tinc mes sou

Nens que no poden llegir
Nens enfarinats que veuen vi
Televisió absurda foc al Montseny
No hi ha futur
No hi ha futur
No tinc futur

Et preguntes el valor
De cridar en Llibertat
Tots el mals socials
Sinó pots canviar l'endemà.


Xavier d'Edimburg, more than a poet, the reincarnated spirit of Ramon Llull has informed me that a group of young people from my village, have decided to protest the same eternal social emptiness that I had suffered some years ago. Not because they are young, or authentic, because they would like a future where social equality more than the social welfare be the base of our village and country.

I dedicate this song to all of them from Bristol with all my spirit:


They tell you that there is freedom


Nine of the night, in our village
There is not spirit, thereis not garbage
Nor lights of colors, not even a fly,
There is not anybody
There is not anybody
I am nobody

You do not agree with the situation
You go out in the streets, shout to everybody
You can moan, you can complain
Thre is freedom
There is freedom they say
There is freedom

You continue feeling emptiness
There is not fight that continues
Constant Coolness in your heart
Feels the world all dead

Small onions cost a euro
Roasted Chicken food of rich man
Cow's Milk at price that scratches
There are not more wages
There arenot more wages
I have no more wages

Children who can not read
Children floured that drink wine
Absurd TV fire in the Montseny
There is no future
There is no future
I do not have future

You ask yourself the value
Of shouting in freedom
Of all social troubles
If you cannot change the following day